dimecres 30 de maig de 2012

(c2011-2012, e2a,t7,recull_exms)

Recull d'exercicis que han aparegut a l'examen i a l'examen del tema 7 i al corresponent examen de recuperació:

Exercici 1:
Considerant que la Terra té la forma aproximada d'una esfera de radi igual a $6\,370\, \text{km}$, calculeu:
    a) el volum de la superfície de la Terra, expressat en metres cúbics i mostrant-lo en el format de la notació científica
    b) l'àrea de la superfície de la Terra, expressat en metres quadrats i mostrant el resultat en el format de la notació científica
    c) la longitud d'un meridià, expressat en quilòmetres


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



Exercici 2:
La base d'un dipòsit cilíndric mesura $4 \, \text{m}$, i la distància perpendicular entres les bases mesura $5 \, \text{m}$. Calculeu:
    a) la capacitat del dipòsit expressada en litres
    b) l'àrea total del desenvolupament pla d'aquest cilindre


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 3:
Un dipòsit té forma de paral·lelepípede. Les longituds de les arestes són: $4 \, \text{m}$, $5 \, \text{m}$, i $6 \, \text{m}$.
Calculeu:
    a) la capacitat del dipòsit expressada en litres
    b) l'àrea total del desenvolupament pla d'aquest paral·lelepípede


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 4:
El radi de la base d'un con mesura $2 \, \text{m}$, i la longitud de la generatriu $5 \, \text{m}$. Calculeu:
    a) el volum del con
    b) l'àrea total del desenvolupament pla d'aquest con


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 5:
Un model a escala d'un edifici té un volum de $2 \, \text{dm}^3$. L'escala amb què està fet el model és $1 \div 200$. Calculeu el volum de l'edifici real, expressat en metres cúbics


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



Exercici 6:
Un políedre convex té $6$ vèrtexs i $6$ cares. Quantes arestes té ? [ feu servir la propietat d'Euler ]


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



Creative Commons License

Joan Aranès Clua

(c2011-2012, e3, exmn t_6_7_8)

Recull d'exercicis que han aparegut als exàmens dels tres grups:

Exercici 1:
Un dipòsit té forma de tronc de con. El radi de la base gran mesura $6 \, \text{m}$; i el radi de la base petita, $2 \, \text{m}$. La distància perpendicular entre les dues bases mesura $3 \, \text{m}$. Calculeu:
    a) la capacitat del dipòsit (expressada en litres)
    b) l'àrea total del desenvolupament pla del tronc de con
    c) el valor de l'angle del traçat (del desenvolupament pla)


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 2:
Considereu un triangle rectangle. Sabent que les longituds de les projeccions dels catets sobre la hipotenusa mesuren $3 \, \text{dm}$ i $4 \, \text{dm}$, respectivament. Us demanem que calculeu:
    a) l'àrea del triangle
    b) el perímetre del triangle


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 3:
Els vèrtexs d'un quadrilàter són els següents punts del pla:
        $A(-3,1)$
        $B(4,0)$
        $C(2,2)$
        $D(2,0)$
Us demanem:
    a) la representació gràfica del quadrilàter
    b) l'àrea del quadrilàter
    c) el perímetre del quadrilàter


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 4:
Els vèrtexs d'un triangle són els següents punts del pla:
        $A(-2,0)$
        $B(0,3)$
        $C(3,-1)$
Us demanem:
    a) la construcció gràfica de l'homotècia del triangle $\triangle \, ABC$ prenent com b centre de l'homotècia el punt $H(4,4)$ i raó $r=-3$
    b) l'àrea de $\triangle \, ABC$
    c) l'àrea de $\triangle \, A^{'}B^{'}C^{'}$, fent ús del valor del resultat de l'apartat anterior i tenint en compte el valor de la raó de l'homotècia
    d) el perímetre de $\triangle \, A^{'}B^{'}C^{'}$


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 5:
Els punts extrems d'un segment $AB$ tenen les següents coordenades:
        $A(1,1)$
        $B(1,3)$
Determineu les coordenades els extrems del segment $A^{'}B^{'}$ que resulta de girar el segment $AB$ amb centre el punt $O(0,0)$, amplitud de gir igual a $240^{\circ}$, i sentit contrari al de les busques del rellotge.


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 6:
Determineu les coordenades del punt imatge que resulta de traslladar el punt $P(-4,-1)$ segons el vector de translació $\vec{t}=(5,6)$


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 7:
Considereu el triangle $\triangle ABC$, de vèrtexs:
        $A(2,1)$
        $B(2,3)$
        $C(5,1)$
Determineu les coordenades dels vèrtexs del triangle $\triangle \,A^{'}B^{'}C^{'}$ que resulta de construir la simetria de $\triangle ABC$ respecte:
    a) la recta que coincideix amb l'eix d'ordenades
    b) la recta que passa pels punts $M(1,0)$ i $N(1,5)$


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 8:
Considereu el triangle $\triangle ABC$, de vèrtexs:
        $A(2,1)$
        $B(2,3)$
        $C(5,1)$
Determineu les coordenades dels vèrtexs del triangle $\triangle \,A^{'}B^{'}C^{'}$ que resulta de construir la simetria de $\triangle ABC$ respecte:
    a) el punt $O(0,0)$
    b) el punt $Q(-2,-2)$


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Creative Commons License

Joan Aranès Clua

dimarts 29 de maig de 2012

(c1112,b1b,t12,cr,exmpl_1)

Enunciat:
En una urna hi ha targetes de colors (un nombre indefinidament gran): blanques (B), vermelles (R), verdes (V), grogues (G), i negres (N). Atenent el nombre de targetes de cada color que seleccionem, quants grups de quatre targetes podem fer ?

Resolució:
Primer que tot, cal que ens adonem que no importa l'odre amb què posem les targetes seleccionades. Per exemple, les agrupacions
BVGR, VBRN, RNVB, ...
són equivalents ( pel que fa al color ) atès que cada un d'aquests grups té una targeta verda, una targeta blava, una targeta vermell, i una targeta negra;
per tant, és un problema de combinacions

Per altra banda, no hi ha res que ens privi de triar més d'una targeta del mateix color, com ara
BBGVV, NGNR, BRBBB, RRVVN, ...
és a dir, podem repetir el color quan anem triant les quatre targetes. Per tant, tenim un problema de combinacions amb repetició de $m=5$ objectes (els cinc colors) en grups de $n=4$ targetes.

La solució és, doncs, $CR_{m}{n}=\binom{n+m-1}{n}$
i, concretament, amb les dades del problema, és igual a
$CR_{5}{4}=\binom{5+4-1}{4}$
    $=\binom{8}{4}$
    $=70$ ordenacions possibles.
$\square$



Creative Commons License

Joan Aranès Clua

dimecres 23 de maig de 2012

(c1112, b1b, t_10_11, exm)


Exercici 1:
En un hospital s'ha subministrat diferents dosis d'un medicament antifebrigen a $10$ pacients (amb febre alta) i s'ha mesurat el temps necessari per normalitzar la temperatura. Els resultats figuren a la taula de sota



Designant amb $Y$ a la variable estadística temps, i amb $X$ a la variable estadística dosi, us demanem:
    a) La representació gràfica del núvol de punts $\left{P(x_i,y_i)\rigth}$
    b) El valor de la covariància $\sigma_{xy}$ entre $X$ i $Y$
    c) El valor de la variància $\sigma_{x}^2$ de la variable $X$
    d) El valor de la mitjana aritmètica $\bar{x}$ de la variable $X$
    e) El valor de la mitjana aritmètica $\bar{y}$ de la variable $Y$
    f) El valor del coeficient de correlació lineal (o de Pearson) entre les variables $X$ i $Y$
    g) L'equació de la recta de regressió lineal de $Y$ sobre $X$ en forma explícita ( $y=a+b\,x$ ), concretant els valors dels coeficients $a$ i $b$, i explicant la relació que tenen aquests coeficients amb els paràmetres esmentats als apartats anteriors.
    h) Representeu la recta de regressió lineal calculada a l'apartat anterior damunt del núvol de punts que heu dibuixat al primer apartat.
    i) Per a una dosi de $25 \; \text(mg)$, quin temps estimat $\hat{y}$ li correspon ? Interpreteu el resultat de forma crítica.


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



Exercici 2:
La taula de sota mostra els valors d'una variable estadística contínua $X$, agrupats en intervals (classes):




Us demanem:
    a) l'histograma de freqüències ( $f$ enfront de $X$ )
    b) l'histograma de freqüències acumulades ( $F$ enfront de $X$ )
    c) el valor del mode (o moda) $M_{0}$
    d) el valor de la mediana $M$ ( o segon quartil )
    e) el valor del primer quartil $Q_1$
    f) el valor del tercer quartil $Q_3$
    g) el valor del rang
    h) el valor del interquartílic
    i) dibuixeu el diagrama de caixa i bigotis i comenteu què en podem concloure sobre la distribució dels valors de $X$ (a nivell qualitativament)
    j) el valor de la mitjana aritmàtica $\bar{x}$
    k) el valor de la desviació estàndard $\sigma$
    l) el tant per cent de valors (sobre el total) tals que $X \le 67$
    m) el tant per cent de valors (sobre el total) tals que $X \le 22$
    n) el tant per cent de valors (sobre el total) tals que $22 \le X \le 67$


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



Solucions de l'exercici 1:

    d) $\bar{x}=11$

    e) $\bar{y}=77,6$

    b)
Tenint en compte que
$\displaystyle \sigma_{xy}=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}\,y_{i}\,f_{i} - \bar{x}\,\bar{y}$
on $N=10$, $n=10$, $f_i=1$ ( $i=1,\ldots\,10 $)
sabent també (calculadora) que
$\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}\,y_{i}\,f_{i}=6466$
i tenint en compte els resultats dels apartats d i e, trobem que
$\sigma_{xy}=-207$
Comentari: el valor negatiu de la covariància mostra el fet que si $X$ creix/decreix, llavors $Y$ decreix/creix

    c)
De la calculadora (havent entrat les dades) trobem directament
el valor de $\sigma_{x} \approx 5,74$
i, per tant, elevant al quadrat (amb totes les xifres decimals en pantalla), trobem
$\sigma_{x}^2 = 33$

    f)
El coeficient de correlació lineal (o de Pearson) es calcula fent
$r=\dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{x}\,\sigma_{y}}$
no obstant, consultant les funcions estadístiques de la calculadora científica (havent entrat les dades), podem veure directament el seu valor
$r \approx -0,9843$
Observació: El valor negatiu de $r$ és concordant amb el valor negatiu de $\sigma_{xy}$; el pendent de la recta de regressió ha de ser negatiu.

    g)
Els coeficients de l'equació en forma explícita de la recta de regressió de $Y$ sobre $X$
$y=a+b\,x$
es poden consultar directament a la calculadora (havent entrat les dades):
$a \approx 146,6$
$b \approx -6,3$
on
i)   $b=\dfrac{\sigma_{xy}{}}{\sigma_{x}^2}$
ii) &nbps $a=\bar{y}-b\,\bar{x}$
Llavors, l'equació de la recta de regressió és
$r:\,y=146,4-6,3\,x$

    h)
Per representar la recta de regressió, trobem les coordenades de dos punts de $r$; i, en particular, per comoditat i sentit pràctic, escollim els punts d'intersecció amb els eixos de coordenades
$A(0,147)$
i
$B(x_{0},0)$
on $x_0$ designa l'arrel de la funció $f(x)=146,6-6,3\,x$
que és igual a
$x_0 \approx 23,3$

Observem, doncs, que el domini significatiu de la funció de regressió és l'interval
$\left[0\,,\,23,3\right]$


    i)
És ben clar que $25$ no pertany al domini de la funció: el valor de dosi $x=25$ queda a la dreta de $x_0$ [l'arrel de la recta de regressió (per a una dosi d'aquest valor, el temps necessari per restablir la temperatura és - teòricament - nul] i, per tant, no caldria subministrar més quantitat de medicament que $23,3 \, \text{mg}$

Observació:
De fet, si calculem $\hat{y}$ per a $x=25$ trobem - lògicament - un resultat absurd: un valor negatiu del temps de restabliment de la temperatura.

$\square$



Solucions de l'exercici 2:

    a) [histograma]

    b) [histograma]


    c)
Consultant l'histograma de freqüències ( $f$ enfront de $X$ ), veiem que
$40 < M_{0} < 60$ és a dir $M_{0}=40+a$ plantejant la proporció corresponent als costats corresponents dels dos triangles semblants que es configuren amb els traços de les abscisses i ordenades, calculem el valor de $a$ $a=\dfrac{10}{3}$ i, per tant, trobem que $M_{0}=40+\dfrac{10}{3}$ quantitat que, aproximada, queda $M_{0} \approx 43$







    d)
Consultant l'histograma de freqüències acumulades ( $F$ enfront de $X$ ), ens adonem que [ entrant a l'eix de les freqüències amb el valor $F=250 \div 2 = 125$ ]
$40 < M <60$ i, amb més precisió $M=40+b$ Calculem el valor de $b$ plantejant la proporció corresponent als costats corresponents dels dos triangles semblants que es configuren amb els traços de les abscisses i ordenades, i trobem $b=\dfrac{15}{4}$ Llavors $M=40+\dfrac{15}{4}$ i, per tant, $M \approx 44$







    e)
Consultant l'histograma de freqüències acumulades ( $F$ enfront de $X$ ), ens adonem que [ entrant a l'eix de les freqüències amb el valor $F=250 \div 4 = 62,5$ ]
$20 < Q_{1} <40$ i, amb més precisió $Q_{1}=40+c$ Calculem el valor de $c$ plantejant la proporció corresponent als costats corresponents dels dos triangles semblants que es configuren amb els traços de les abscisses i ordenades, i trobem $c=\dfrac{44,8}{7}$ Llavors $Q_{1}=20+\dfrac{44}{8}$ i, per tant, $Q_{1} \approx 26$







    f)
Consultant l'histograma de freqüències acumulades ( $F$ enfront de $X$ ), ens adonem que [ entrant a l'eix de les freqüències amb el valor $F=125+250 \div 4 = 187,5$ ]
$40 < Q_{3} < 60$ i, amb més precisió $Q_{3}=40+d$ Calculem el valor de $d$ plantejant la proporció corresponent als costats corresponents dels dos triangles semblants que es configuren amb els traços de les abscisses i ordenades, i trobem $d=\dfrac{77,5}{4}$ Llavors $Q_{3}=40+\dfrac{44}{8}$ i, per tant, $Q_{3} \approx 59$







    g)
$\text{rang}=x_{màx}-x_{mín}$ i, per tant, és igual a $120$


    h)
$\text{RIQ}=Q_{3}-Q_{1}$ i, per tant, és igual a $33$


    i) [ diagrama de caixa i bigotis ]


    j)
Entrant les marques de classe $\{10,30,50,70,90,110\}$ amb les respectives freqüencies
$\{40,70,80,30,20,10\}$ podrem consultar els paràmetres estadístics amb les funcions estadístiques de la calculadora científica
$\bar{x}=46$


    k)
consultant els paràmetres estadístics amb les funcions estadístiques de la calculadora científica
$\sigma_{x} \approx 26$


    l)
consultant l'histograma de freqüències acumulades (atenció al poligon de freqüencies), entrant a l'eix horitzontal amb el valor de $X=67$, trobem que el nombre de valors inferiors a aquest valor és igual a (cal fer la proporció necessària, si cal) $201$, que correspon a un $80 \, \text{\%}$


    m)
consultant l'histograma de freqüències acumulades (atenció al poligon de freqüencies), entrant a l'eix horitzontal amb el valor de $X=22$, trobem que el nombre de valors inferiors a aquest valor és igual a (cal fer la proporció necessària, si cal) $201$, que correspon a un $22 \, \text{\%}$


    n)
Restant els valors obtinguts als apartats l i m, trobem que el nombre de valors de $X$ que es troben entre $X=22$ i $X=67$ és igual a $58 \, \text{\%}$

$\square$


Creative Commons License

Joan Aranès Clua

dissabte 19 de maig de 2012

(c1112, e3, t8, f7)

Matemàtiques de tercer d'ESO

Tema 8. Full número 7



Exercici 1:
Dibuixeu una quadrícula [podeu empegar també un retall de paper quadriculat]
i els eixos de coordenades cartesianes. Tot seguit, representeu el
triangle de vèrtexs $A(1,1)$, $B(4,2)$, i $C(4,1)$ i, a continuació, gireu-lo un
angle de $90$º en el sentit contrari de les agulles del rellotge, prenent com a
centre de gir el punt $O(0,0)$. En acabar la construcció geomètrica, mesureu
les coordenades dels vèrtexs del triangle imatge [Feu us dels estris de dibuix
geomètric].


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 2:
Dibuixeu una quadrícula [podeu empegar tamb e un retall de paper quadriculat]
i els eixos de coordenades cartesianes. Representeu el triangle de
vèrtexs $A(1,1)$, $B(1,2)$, i $C(2,2)$. Tot seguit, preneu com a centre d'homotècia el punt $H(3,0)$ i determineu les coordenades dels vèrtexs del triangle
resultant d'aplicar-li una homotècia directa de raó igual a 3. Calculeu l'àrea
del triangle original i l'àrea del triangle imatge [Feu us dels estris de dibuix
geomètric].


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 3:
Representeu altra vegada el triangle de l'exercici anterior, de v èrtexs
$A(1,1)$, $B(1,2)$, i $C(2,2)$. A continuaci ó, preneu com a centre d'homot ècia
el punt $H(3,0)$ i determineu el triangle resultant d'aplicar-li una homotècia
inversa de ra ó igual a $-2$. Calculeu l' àrea del triangle original i l' àrea del
triangle imatge [Feu us dels estris de dibuix geom ètric].


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 4:
En una quadr ícula [pot ser tamb é un retall empegat de paper quadriculat].
Dibuixeu el eixos de coordenades i representeu el quadrat de v èrtexs:
$A(1,1)$, $B(2,2)$, $C(3,1)$, i $D(2,0)$. A continuació, traslladeu-lo segons el vector
de translaci o $\vec{t} = (3,2)$. Determineu les coordenades dels v èrtexs del quadrat
traslladat [Feu us dels estris de dibuix geomètric].


      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Exercici 5:
Donat el segment que té per extrems els punts $A(1,1)$ i $B(2,4)$, determineu les coordenades dels punts extrems del segment que resulta d'aplicar-li les seguents simetries [feu us de quadr cula, eixos de coordenades, i dels estris de dibuix geom ètric]:
    a) simetria axial respecte de la recta que passa pels punts $P(0,0)$ i $Q(0,3)$
    b) simetria axial respecte de la recta que passa pels punts $R(0,0)$ i $S(3,0)$
    c) simetria central respecte del punt $O(0,0)$



      [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


Creative Commons License

Joan Aranès Clua

dimecres 16 de maig de 2012

(c1112, e3, llst cntgts t8)

Matemàtiques de tercer d'ESO

Llista de continguts del Tema 8. Semblances en el pla. Moviments i homotècies


  • Introducció:
        Transformacions geomètriques que conserven la forma. Relació de semblança
  • Homotècies
    • Homotècia directa
    • Homotècia inversa
    • Punt origen de l'homotècia
    • Raó de l'homotècia
    • Homotècia d'un punt, d'un segment, d'un vector, i d'un polígon
    • Aplicacions: construcció d'un pantògraf
  • Moviments (isometries)
    • Translacions
      • Vector de translació. Propietats bàsiques
    • Girs
    • Simetria respecte d'una recta
    • Simetria respecte d'un punt
  • Moviments + Homotècies = Semblances

    Creative Commons License

    Joan Aranès Clua

  • dimarts 15 de maig de 2012

    (c1112, b1b, llsta. cntgts. tema 11)

    Matemàtiques de primer de Batxillerat

    Llista de continguts del Tema 11. Correlació estadística de dues variables


  • Introducció:
        Correlació entre dues variables estadístiques. Dependència estadística i d. funcional; independència aleatòria.

  • Taules
  • Gràfic del núvol de punts
  • Covariància
  • Informació espúria
  • Els diversos models de regressió

  • Model de regressió lineal
    • Rectes de regressió. Pendent i ordenada a l'origen
    • Coeficient de correlació lineal (o de Pearson)
    • Ús i pràctica de les utilitats de la calculadora científica bàsica per agilitzar els càlculs
    • Ús d'altres aplicacions de càlcul (GeoGebra, full de càlcul ...)
    • Propietats de la recta de regressió
    • Grau de fiabilitat de la recta de regressió
    • Estimacions a partir del model de regressió
    • Precaucions: possibilitat d'influència d'altres variables

    Creative Commons License

    Joan Aranès Clua

  • (c1112, b1b, llsta. cntgts. tema 10)

    Matemàtiques de primer de Batxillerat

    Llista de continguts del Tema 10. Repàs d'estadística descriptiva d'una variable


  • Conceptes bàsics: el sentit del treball estadístic, població i mostra(es), variable estadística (v.e.), freqüències del recompte
    • Taules i gràfics
    • Paràmetres estadístics
      • moda (o mode)
      • mitjana aritmètica
      • mediana i quartils
      • rang i rang inter quartílic
      • variància i desviació estàndard
      • v. i d.e. de la població i d'una mostra.
    • Ús de les utilitats estadístiques d'una calculadora científica bàsica, i ús elemental d'un full de càlcul per facilitar els càlculs estadístics
  • Variable discreta i v. contínua
    • Valors de la v.e. no agrupats: diagrames de barres, polígon de freqüències, d. de punts, d. de freqüències acumulades, diagrama de caixa i bigotis, càlcul de paràmetres estadístics, càlcul de percentils
    • Valors de la v.e. agrupats en intervals (classes): histogrames de freqüències i de f. acumulades, marques de classe, polígons de freqüències, diagrama de caixa i bigotis, càlcul del mode a partir de l'histograma, i càlcul de quartils i percentils (a partir de l'histograma).

    Creative Commons License

    Joan Aranès Clua

  • dilluns 14 de maig de 2012

    (c1112, b1b, t11, f1)

    Matemàtiques de primer de Batxillerat (CCNN i Tecnològic)

    Tema 11. Full número 1

    Exercici 1: [ lectura preliminar ]
      A la taula de sota, es mostren les qualificacions d'un grup de $20$ alumnes en dues assignatures afins (Matemàtiques i Física, per exemple), on $x$ i $y$ representen els valors de les corresponents v.e., i $f$ el nombre d'alumnes que han obtingut cada un dels parells de notes referits:

    X

    Y

    f

    $2$

    $3$

    $2$

    $4$

    $5$

    $3$

    $5$

    $4$

    $6$

    $6$

    $6$

    $2$

    $6$

    $5$

    $2$

    $7$

    $6$

    $2$

    $7$

    $7$

    $1$

    $8$

    $9$

    $1$

    $10$

    $10$

    $1$

    Us demanem:

      a) el gràfic del núvol de punts

      b) el valor de la covariància $\sigma_{xy}$, i de les desviacions estàndard $\sigma_{x}$ i $\sigma_{y}$

      c) el valor del coeficient de correlació lineal (o de Pearson) $r$

      d) el grau de fiabilitat de la regressió lineal: $r^2$ (expressat en tant per cent)

      e.1) l'equació de la recta de regressió lineal de $Y$ sobre $X$

      e.2) si un alumne no ha pogut assistir a l'examen de l'assignatura $Y$, i té un $4$ a l'assignatura $X$, quant val la nota estimada $\hat{y}$ de $Y$ ?

      g.1) l'equació de la recta de regressió lineal de $X$ sobre $Y$

      g.2) si un alumne no ha pogut assistir a l'examen de l'assignatura $X$, i té un $5$ a l'assignatura $Y$, quant val la nota estimada $\hat{x}$ de $X$ ?

          [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



    Lectura preliminar:
    Donat un conjunt de $N$ punts experimentals $\displaystyle \{P(x_i,y_i)\}_{i=1,\ldots,n}$, amb freqüències $\{f_i\}_{i=1,\dots\,n}$ i de tal manera que $N=\sum_{i=1}^{n}\,f_i$,
    recordem que per fer l'estimació d'un valor $\hat{y}$ de $Y$, a partir d'un valor donat $x$ de $X$, fem ús del la recta de regressió de $Y$ sobre $X$ que, en forma explícita, s'escriu
    $y=a+b\,x$
    on
    $b = \dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{x}^2}$
    i
    $a=\bar{y}-b\,\bar{x}$

    També se solt escriure la recta de regressió lineal de $Y$ sobre $X$ en la forma punt-pendent

    $y-\bar{y}=\dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{x}^2}\,\big(x-\bar{x}\big)$

    on la covariància de $X$ i $Y$ es defineix de la forma

    $\displaystyle \sigma_{xy}=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n} \,(x-\bar{x})\,(y-\bar{y})\,f_{i}$

    i es demostra fàcilment que es pot calcular també de la forma

    $\displaystyle \sigma_{xy}=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n} x_{i}\,y_{i}\,f_{i}-\bar{x}\,\bar{y}$

    amb

    $N=\sum_{i=1}^{n}\,f_{i}$   (   $N$ és el nombre de punts experimentals)




    Semblantment, per fer l'estimació d'un valor $\hat{x}$ de $X$, a partir d'un valor donat $y$ de $Y$, fem ús del la recta de regressió de $X$ sobre $Y$ que, en forma explícita, s'escriu
    $x=a^{'}+b^{'}\,y$
    on
    $b^{'} = \dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{y}^2}$
    i
    $a^{'}=\bar{x}-b^{'}\,\bar{y}$

    recta que també se solt escriure en la forma punt-pendent

    $x-\bar{x}=\dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{y}^2}\,\big(y-\bar{y}\big)$


    El coeficient de correlació lineal (o de Pearson)

    $r=\dfrac{\sigma_{xy}}{\sigma_{x}\,\sigma_{y}}$

    és tal que $-1 \le r \le 1$

    informa del grau de validesa de la regressió lineal ( el model de regressió és òptim quan $\left|r\rigth|$ s'apropa a $1$ ) i, en els casos extrems:

    • si $\lef|r\rigth|=1$, la dependència entre les variables $X$ i $Y$ és funcional

    • si $\lef|r\rigth|=0$, les variables $X$ i $Y$ són independents

    Propietats:

    • La intersecció de les rectes de regressió (de $Y$ sobre $X$, i de $X$ sobre $Y$   ) és el punt de coordenades $G(\bar{x},\bar{y})$

    • Es demostra que, si $r=0$, la recta de regressió de $Y$ sobre $X$ és igual a $y=\bar{y}$, i que la recta de regressió de $X$ sobre $Y$ és igual a $x=\bar{x}$. Per tant, ambdues rectes són perpendiculars.

    Creative Commons License

    Joan Aranès Clua

    (c1112, b1b, t10, f5)

    Matemàtiques de primer de Batxillerat (CCNN i Tecnològic)

    Tema 10. Full número 5



    Exercici 1:
    Considereu que la mitjana aritmètica d'un conjunt de $n$ valors d'una v.a. $X$ val $m$, i que la variància val $v$. Si a cada un dels valors $\{x_i\} \quad (i=1,\ldots,n)$ li sumem una constant $k$ (coneguda), calculeu el valor de la nova mitjana aritmètica i el valor de la nova variància.


          [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]


    Exercici 2:
    Tres grups d'alumnes (A, B i C) han obtingut els següents resultats en una mateixa prova:
    $\text{grup A}:\,\{2\;,\;3\;,\;5\;,\;6\;,\;7\;,\;8\}$
    $\text{grup B}:\,\{1\;,\;2\;,\;7\;,\;8\;,\;6\;,\;9\}$
    $\text{grup C}:\,\{4\;,\;2\;,\;6\;,\;5\;,\;5\;,\;7\}$
    Des del punt de vista estadístic, quin dels tres grups podem afirmar que és més eficient en el seu procés d'aprenentatge ?


          [Resolució (no mireu la resolució abans d'intentar fer l'exercici)]



    Solució de l'exercici 1:
    La nova mitjana aritmètica és igual a $m+k$, i la variància pren el mateix valor, $v$.
    $\square$





    Solució de l'exercici 2:
    Calculant els paràmetres estadístics corresponents als tres grups, trobem:



    grup

    $\bar{x}$


    $\sigma$


    $\dfrac{\sigma}{\bar{x}}$


    $A$


    $5,2$


    $2,1$


    $0,40$


    $B$


    $5,3$


    $2,9$


    $0,55$


    $C$


    $4,8$


    $1,6$


    $0,33$



    Observem que la mitjana aritmètica és similar en tots tres grups: $5$, aproximant a les unitats. Llavors, per determinar quin dels tres grups obté millors resultats, ens fixarem amb el valor del coeficient de variació; el més petit correspon al grup $C$, i amb una diferència significativa de deu punts percentuals en relació al grup $A$, i de vint en relació al grup $B$. Per tant, segons aquest raonament estadístic, el millor grup de treball és el grup $C$.

    $\square$


    Creative Commons License

    Joan Aranès Clua